Es considera que hi ha dos tipus de dependència alcohòlica: una dependència psicològica, relacionada amb els problemes afectius i de relacions personals; i una altra dependència física que es manifesta amb una “síndrome d’abstinència”, quan s’interromp la seva ingesta.
Dins la dependència física a l’alcohol es distingeixen dos formes de beure, una continua on es necessita consumir tot sovint, o cada dia, begudes alcohòliques, i una altra episòdica, anomenada Dipsomania[1]. En aquesta última, s’alternen etapes d’abstinència (relativament prolongades, es pot estar una setmana o més sense beure) amb severes recaigudes.
Segons la CIE[2], la dipsomania s’agrupa dins la categoria de patiments que generen síndrome de dependència. La dipsomania difereix de la borratxera[3] ocasional (intoxicació etílica aguda), ja que la borratxera ocasional no produeix dependència, al contrari de la dipsomania que si en produeix i podríem dir que és una intoxicació etílica ocasional, però episòdica i persistent en el temps.
Per altra banda, molts especialistes coincideixen en dir que l’alcohòlic persistent o crònic, per tenir una intoxicació diària, actua d’una forma “passiva” És a dir, gradualment fa un desgast de les seves relacions emocionals i socials. I, a més a més, exposa el seu organisme a danys severs. En contrapartida, el dipsòman té un comportament social que (durant el període d’abstinència) pot semblar fins i tot normal, però en els episodis alcohòlics es torna “explosiu”, sense controlar la seva conducta i sent, tot sovint, violent i agressiu.
Tanco el cercle amb el títol – pregunta (i reflexió) de l’escrit. “Botellón” o Dipsomania” Sincerament, penso que els dos fenòmens es donen a la vegada i de forma conjunta.
---------------------------
[1] Dipsomania: Del grec dipsa (sed) i mania (bogeria) La Dipsomania es defineix com “L’impuls a beure amb excés líquids tòxics” Generalment, els líquids tòxics són alcohòlics”
[2] CIE: Clasificación internacional de enfermedades. En català seria CIM.
[3] Trélat deia: “Els borratxos són individus que s’embriaguen quan troben l’ocasió de beure. Els dipsòmans són individus que s’embriaguen sempre que presenten un accés” És a dir, un no busca la ocasió, l’altre sí.
Dins la dependència física a l’alcohol es distingeixen dos formes de beure, una continua on es necessita consumir tot sovint, o cada dia, begudes alcohòliques, i una altra episòdica, anomenada Dipsomania[1]. En aquesta última, s’alternen etapes d’abstinència (relativament prolongades, es pot estar una setmana o més sense beure) amb severes recaigudes.
Segons la CIE[2], la dipsomania s’agrupa dins la categoria de patiments que generen síndrome de dependència. La dipsomania difereix de la borratxera[3] ocasional (intoxicació etílica aguda), ja que la borratxera ocasional no produeix dependència, al contrari de la dipsomania que si en produeix i podríem dir que és una intoxicació etílica ocasional, però episòdica i persistent en el temps.
Per altra banda, molts especialistes coincideixen en dir que l’alcohòlic persistent o crònic, per tenir una intoxicació diària, actua d’una forma “passiva” És a dir, gradualment fa un desgast de les seves relacions emocionals i socials. I, a més a més, exposa el seu organisme a danys severs. En contrapartida, el dipsòman té un comportament social que (durant el període d’abstinència) pot semblar fins i tot normal, però en els episodis alcohòlics es torna “explosiu”, sense controlar la seva conducta i sent, tot sovint, violent i agressiu.
Tanco el cercle amb el títol – pregunta (i reflexió) de l’escrit. “Botellón” o Dipsomania” Sincerament, penso que els dos fenòmens es donen a la vegada i de forma conjunta.
---------------------------
[1] Dipsomania: Del grec dipsa (sed) i mania (bogeria) La Dipsomania es defineix com “L’impuls a beure amb excés líquids tòxics” Generalment, els líquids tòxics són alcohòlics”
[2] CIE: Clasificación internacional de enfermedades. En català seria CIM.
[3] Trélat deia: “Els borratxos són individus que s’embriaguen quan troben l’ocasió de beure. Els dipsòmans són individus que s’embriaguen sempre que presenten un accés” És a dir, un no busca la ocasió, l’altre sí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.